Olors

Una de les meves olors preferides és la de cafè. És curiós, perquè reconec que com a sabor, el del cafè no és el que considero millor... però això canvia si penso en l'essència, en la flaire de cafè. Aquest matí m'he concedit a mi mateixa el luxe d'anar a fer un cafè amb gel abans de venir a treballar. Jo penso: Si em passo tots els dies matinant i pencant fins tard, almenys necessito un bon cafè que em desperti, no? i de qualitat, i bo, no? i la cafeteria a la que he entrat, que a la vegada és pastisseria, m'ha permès experimentar novament molts records, que em venen a la ment simplement amb l'olor de cafè.

1. M'agrada l'olor de cafè perquè em recorda a tot el que pot acompanyar-lo. Una bona pasta, un pastís, una cigarreta o una llarga sobretaula.

2.M'agrada perquè em recorda la tranquil·litat d'uns minuts que són meus i només meus.

3. M'agrada perquè reconec que sóc una sibarita, i em fa viatjar allà on no he estat.

M'agrada:
El Cafè amb gel.
El granissat de cafè.
El tallat.
El gelat de cafè.
El Capuccino amb nata.
El Capuccino amb crema.
El granissat de cafè amb nata....


Segueixo comptant?
Bé, la veritat és que avui el meu cafè s'ha acompanyat d'una ensaïmada, boníssima.
Algú s'apassiona pel cafè com jo? Segur que sí!

L'enquesta

L'enquesta que teniu a la dreta ha acabat amb empat. A les persones que hi han votat, els encanta Florència i Venècia, a Itàlia, per igual. La pregunta era Quina ciutat prefereixes?.... en el meu cas, la resposta és clara. Trobo més màgica i impressionant la ciutat de Florència, però entenc que hi ha qui se sent més captivat per l'aura efervescent i brumosa de Venècia. Són dues ciutats fantàstiques, que jo he tingut la sort i el luxe de visitar amb la persona adequada.

En el cas de Florència, hi he estat tres vegades: en les tres ocasions m'he deixat endur per la sensualitat de l'art i dels colors, per l'antiguitat que impregna els carrers i per un síndrome d'Stendhal que et fa sentir malencolia de tanta bellesa que veus.... De fet, té tants racons per veure, tants detalls per explorar, que penso que mai l'acabaré de conèixer del tot.

Pel que fa a Venècia, el seu romanticisme innat, la seva fragància medieval i els seus canals són reconeguts arreu... però sobretot, jo em quedo amb la imatge de l'arribada a la ciutat dels canals: amb aquell Palazzo Ducale saludant i aquell mar, tan distint del Mediterrani al qual estem acostumats.

Sigui com sigui, les dues ciutats enamoren.... jo em quedo amb Florència, però és ben cert que Venècia se li acosta. En els dos llocs s'hi menja molt i molt bé.... i s'hi vol tornar quan un marxa.

Comprar o no comprar... aquesta és la qüestió

Segurament molts pensaran que les dones compren per elevar el seu estat d'ànim. Jo no ho crec. Vaja, senzillament, el que crec és que les dones, les noies.... però també molts homes compren quan volen millorar el seu estat d'ànim, la seva autotestima... però també quan volen celebrar algun esdeveniment, alguna bona notícia.... Vaja, que SI T'AGRADA COMPRAR, QUALSEVOL EXCUSA ÉS BONA. Però aquests dies, a sobre, ens trobem amb la trampa de les rebaixes, que ens empenyen a comprar coses inútils, sota un epígraf dubtós de "rebaixa" (en molts casos el descompte no arriba als cinc euros!!!).
Vull recomanar (des de la modèstia més profunda)... que és el que ES POT COMPRAR per rebaixes sense arrepentir-se posteriorment:


1. Una jaqueta d'entretemps. Sí... aquella que et sap greu comprar-te perquè no vols gastar... però que després aprofites fins a la sacietat. jo me n'he comprat una d'Stradivarius. Valia 40 euros, m'ha costat 20.

2.Cremes. A les perfumeries fan descomptes minsos, però si t'has de comprar una crema, almenys gastes menys... i és un producte de primera necessitat.

3.Vestits de colors de tardor... o que no cansin. A mi m'agraden molt les flors, però ja tinc vestits de flors... i ara el que estic comprant és roba de colors que pugui portar a l'octubre sense semblar una happy flower. M'he comprat un vestit color verd de blanco per 12 euros.... en valia 25.

4.Roba interior. A les grans cadenes està tirada de preu normalment... imagina't per rebaixes. Roba interior per anar coqueta no, però bàsica i de batalla per cada dia, sí que la trobaràs.

5.Bambes. No són el meu calçat preferit però si te n'has de comprar unes, millor que et gastis poc, no? Avui porto les que em vaig comprar diumenge al Pull and Bear per 15 euros... abans en costaven 30.

I així, sumem i seguim... i vulguis o no, vas estalviant diners. I això serveix només si són articles que després farem servir, sinó.... les rebaixes no serveixen de res.

Espero poder anar aviat a Andorra i veure (i comprar) roba de nova temporada...

Custo Barcelona

M'agrada Custo.
Pels seus colors.
Per les combinacions de textures.
Per la seva originalitat.
Perquè és exclusiva però assequible.
Perquè poca gent ho porta.
Perquè no tothom ho sap portar.
Perquè m'identifico amb la seva vitalitat.
Perquè el dissenyador és català.
Perquè aposta pels vestits més que pels pantalons.
Perquè la flora, la fauna i la paleta de colors hi són àmpliament representades.
Perquè uneix modernitat a feminitat i glamour.
Podria omplir més ratlles però em quedaré aquí...

Per quan una línia de vestits de núvia Custo?
(És una suggerència)

L'Escala

Els meus peus, juntament amb els d'una amiga meva, a l'Escala (Alt Empordà), ara fa dos anys. Mmmmm.... quin blau més bonic el de la Costa Brava. Al fons, el Golf de Roses.

Cala Banys

Per posar el colofó a la primera tongada de vacances (que val a dir que ha estat genial), ahir a la nit vam anar al bar Cala Banys, de Lloret. Entre ona i ona, amb una bona dosi de vent, l'aroma del mojito ben present, i els núvols amenaçadors, un pot assaborir la tranquil·litat i la suau brisa d'un indret mig perdut, que coneixen moltes però no masses persones...
Cala Banys et convida a pensar en vacances, i per això tenia molt clar que hi aniria el darrer dia de vacances de juliol, ja amb un bon to bronzejat a la pell i amb el relax mental ideal. És a Lloret, però no sembla Lloret, es diu Cala Banys, però ben pocs s'hi banyen (almenys quan jo hi he estat), tot i que de ganes, ahir, no me'n van faltar...
Cala Banys és una nbona mostra que de vegades els homes no podem destrossar tot el que trobem.... i que podem convertir espais poc coneguts en llocs de culte que es converteixen en imprescindibles.
Sé que els qui hi aneu compartireu aquesta idea.
Vagi de gust!