L'aigua embassada no para de créixer i créixer... sembla que l'alarma per la sequera s'allunya, però jo em pregunto.... serem tan i tan obtusos que no aprendrem de la lliçó i esperarem novament a buscar solucions fins que no tornem a estar igual? de vegades em sorprenc de la poca capacitat d'autocrítica que té un país. Ja sabem que solucionar el tema de l'aigua segurament provocarà decisions impopulars i descontentarà un segment de població, però cal posar-hi els collons o el que calgui i afrontar-ho ja. Sembla com si la patata calenta anés passant de mà en mà i ningú sabés què fer-ne. Construir nous embassaments, dessalar aigua, el Roine, els pous i l'aigua freàtica.... hi ha tant i tant per fer, que sembla mentida que una quinzena de dies de pluja ho hagin tallat de soca-rel.
Bé, ara mateix els embassaments estan al 34,9% de la capacitat i puja, i puja.... i per cert, bon cap de setmana passat per aigua, pedra, pluja... el que calgui.
sábado, 24 de mayo de 2008
miércoles, 21 de mayo de 2008
UN PLAT
AVUI PER DINAR....
Escolliria una terrasseta al nordest de Sicília, demanaríem un vinet ben fresquet i ens menjaríem uns tagliatelle all nero di seppia. Sort que aquest desig no queda massa lluny... i es ben materialitzarà aquest estiu. Mentrestant, cal seguir estalviant per fer del nostre viatge a la illa un homenatge continu.
Quines ganes en tinc...
Hi ha molts plats per degustar, molts paisatges per veure i molt de mar per conquistar...
En un altre ordre de coses, he de recordar que dissabte es fa l'Eurovisión del Chikilikuatre, i francament, estic sorpresa de veure com molta gent que abans passava del concurs, està neguitosa per veure el programa, enla seva edició més friqui. Jajajaja.... què ens està passant? Només ens agrada riure'ns de la penya?
Bé, la veritat és que a mi ni fu ni fa...
no crec que el miri.
lunes, 19 de mayo de 2008
Gone with the wind
Que m'agradin les pel·lícules antigues no vol dir que totes les pel·lícules antigues estiguin bé. Vol dir que n'hi ha algunes que han resistit el pas dels anys, i que s'han mantingut vigents tot i que la tecnologia i el pensament hagin variat molt des de la seva creació. Un exemple clar és Gone with the wind, aquí coneguda com Allò que el vent s'endugué o Lo que el viento se llevó. Podria fer un resum minuciós, explicant amb tot luxe de detalls quina és la trama de la història. Però seré concisa: és la història d'amor impossible de Rhett Butler per Scarlett O'Hara, una dona que es pensa que està enamorada de l'Ashley, un gentleman pixafreda. Quan ella se n'adona que està equivocada, i que el seu gran amor és el Rhett, ja és massa tard. Aquest argument és tan universal com la vida mateixa.: a la vida, moltes vegades ens adonem que una cosa o persona té valor quan l'acabem de perdre. Per aquest motiu és necessari, i genial, viure el moment, amb la millor companyia possible i amb els cinc sentits. Així, més tard estarem contents pel viscut, i no frustrats pel que hem deixat escapar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)