L'evasió a través de la música

Mare meva...
és increïble com una cançó ens pot enfonsar els ànims...
o ens pot conduir directament al cel...
Aquesta cançó, que ahir de cop i volta vaig enyorar escoltar, em va remetre a fa dos estius, quan anava a la platja dia sí dia també (vaig tenir vacances i el sol em va acompanyar), em vaig banyar en les turqueses aigües de Menorca, i després vaig anar a parar a l'Escala, el meu paraís particular....
Aquesta cançó em porta records de fa dos estius, dos anys més jove i quan vaig conèixer la persona més encantadora del món...
Espero que us agradi... és dance....
però és genial.
Ells s'alegraran més la vista que elles, però el que compta és el bon rotllo monumental que dóna...

http://www.youtube.com/watch?v=wGZKcSU7qHU

EL CEL BLAU

El cel blau convida a menjar maduixes amb nata, a estirar-se a la sorra i a banyar-se al mar. El cel blau convida a vestir-se de groc o de rosa i a taral·lejar una bonica cançó.
Avui el cel no és blau, i la predicció indica que encara falten alguns dies perquè estigui completament net de núvols.
Però malgrat això, avui l'aire és menys dens i el meu cor s'asserena al ritme de la brisa que abraça el meu cos.
He dinat un gran arròs i he fet postres de maduixetes ensucrades. Els meus ànims s'han elevat un xic, des del terra estant.
Encara no tinc moltes ganes de parlar, però sí de distreure'm, llegir i estar tranquil·la. Tinc ganes de juny, de sol, de mar, de festa i d'amor.

RES MÉS QUE UNA CANÇÓ

Caic, a poc a poc me'n vaig, la física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus
caic, al mateix temps desfaig, els nusos que regiren aquest fràgil equilibri, meu,
Res no dura gaire, em moc, no sóc d'enlloc, d'aquest país d'aire,
Mai tornaré a viure, mai amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany
Sense final jo caic, el món s'encén, s'estimba contra els vidres dels meus dies, caic,
M'enfonso dins l'aigua, la corrent em porta prop del meu país d'aire,
Ningú ens duu un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes, te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys,
Canto sense xarxa, salto i sempre caic,
Res no dura gaire, em moc, no sóc d'enlloc, del vell país d'aire,
L'impuls d'un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys...

Caic, Sopa de Cabra

ELS PÈTALS GROCS

No sé per quin motiu, sempre m'he sentit seduïda immensament per aquestes flors fruiteres que s'alegren de veure el sol, i s'entristeixen quan es pon. Els girasols potser m'agraden perquè mostren com n'és de canviant la natura, i com, en el fons, uns vegetals poden tenir actituds i moviments. Acostumats com estem a pensar que només persones i animals podem expressar, aquestes flors posseeixen un llenguatge singular, que segurament només elles entenen. Veure camps extensos de girasols era una de les il·lusions de la meva infantesa, i ha perdurat fins avui. Les pipes són només l'excusa per admirar encara més aquesta flor, que a part de bonica, és productiva. Em venen ganes de plantar mooooltes llavors, i començar a fer fotografies i fotografies de l'evolució d'aquestes plantes. Bé, espero veure'n ben aviat per l'Empordà. Allà n'hi ha molts, de girasols.

IMMORTAL

La Vall dels Temples, a Sicília.
La de coses que han passat al món mentre aquestes construccions segueixen intocables i es guanyen la immortalitat, dia rere dia.
M'agradaria passejar-hi en silenci, imaginant que estem dos mil anys enrere i que la nostra civilització tot just ha nascut. N'hi ha tants que no sé si els podrem veure tots...
Bé, ens veiem aquest estiu....

L'AIGUA CAIGUDA...

L'aigua caiguda.... no ens ha d'encegar. Tot i que les dades dels embassaments corresponents a aquest dilluns són realment esperançadores, és evident que com que partim de molt avall calen encara moltes més pluges. També crec que és el moment de determinar mesures de debò. Com ara plogui un mes seguit i els embassaments estiguin mig plens, hi haurà permís per als dispendis en els recs o en les piscines? No em sembla normal. La consciència que l'aigua és realment un bé escàs l'hauríem de prendre per sempre. Un raig de sol no significa que els núvols han marxat.
I el tema de les dessaladores, s'hauria de començar a plantejar de debò.