INDIGNADA....

Va passar un matí d’aquest inici de setembre, quan Granollers es recuperava de la letargia estival i de l’embriac de la festa major. Segurament va ser un casual cúmul de despropòsits, sí, però van aconseguir indignar-me, i molt. Passejant pel carrer Sant Jaume de Granollers, poc abans de les nou del matí, de cop i volta em va caure una cigarreta, afortunadament apagada, al cap. Vaig continuar el meu camí, i a punt de creuar la vorera, direcció a la plaça de l’Església, algú que anava dalt d’una moto i que s’acabava de treure el casc es pensava que escopia al buit. I una mica més em toca de ple el braç. I el pitjor va ser la reacció a la meva mirada de reprovació. Vaig detectar una resposta idèntica a l’anterior: passotisme, un "que es foti", un "bah!.." Què fort. Per tancar el triangle, vaig anar a comprar l’esmorzar i una iaia em va apartar amb un cop de colze per colar-se i que l’atenguessin abans que a mi. I tot per una barra de quart. Tan difícil és dir "ho sento", "perdó", "em deixes passar a mi?". La idea de conviure en harmonia amb l’entorn, sigui quin sigui, està molt de moda darrerament. I és necessari: mantenir carrers nets, no fer sorolls innecessaris, no molestar els veïns... sí, és molt important. Llàstima que la teoria és una, la pràctica una altra i que en 40 minuts no em trobés ningú disposat a demanar unes senzilles disculpes.