Massa ràpid, ràpid, ràpid

Tot el dia amunt i avall... i us adoneu que ens queda poc temps per fer el que realment ens agrada? per no dir que no ens en queda, i punt.
A mi m'agrada llegir, anar a veure les exposicions d'artistes o corrents determinats, fer un cafè o un bon sopar amb la meva parella, o amb les meves amigues.... i molt poques vegades puc escollir QUAN ho faré. Em dóna la sensació que la vida transcorre a 300 per hora, i que la meva lentitud i parsimònia s'accentua amb els anys.

I a l'hora de la veritat, quants llibres se m'acumulen per llegir i quantes exposicions se'n van de la ciutat sense haver-les pogut veure?
Mooooltes.
Crec que hauríem de crear un moviment similar a l'slow food, que proclama la idoneïtat d'una cuina lenta, sana i elaborada...
què us semblaria una slow life? igualeta: lenta, sana i elaborada.
Quedi apuntat.

Els envits del temps

Després del dia de Sant Jordi, ens queda aquell endemà d'olor de llibres sortits de l'impremta, amb aquella rosa de fragància duradora, que encén el nostre olfacte i activa la nostra ànima...

Aquest Sant Jordi ha estat inolvidable, com cada un d'ells des de que vaig néixer. Jo faig anys aquest dia, i evidentment, sempre m'hi ha vinculat alguna cosa especial, a les històries de dracs i princeses, i de llibres i roses. Però una de les coses que més admiro del 23 d'abril és que és una de les festes més belles, i tradicionals, i també s'ha sabut adequar als nous temps. Una festa en què allò material no resulta ser el més important... és més important encertar el llibre de la persona estimada que comprar molts exemplars, encara que la temàtica sigui interessant... és més important compartir la vesprada amb l'amor, i sopar, amb la tranquil·litat de saber-se estimat.... que no pas rebre rams de mil roses i centenars de pètals de flor...

Realment, diu molt d'una nació, des del punt de vista de la civilització, que els protagonistes de la seva major festa siguin les roses i els llibres... dos eines d'estímul personal, de cultura i de bellesa. Altres nacions celebren les seves festes amb desfilades militars...
però la nostra és una festa popular de debò.
no creieu que és la que més ens arriba al cor de tot el calendari?