Segurament qui llegeixi això pensarà que sóc una romàntica de llibre....
El dia de demà, i si mai m'he de casar (que més que casar-me, serà fer una celebració en homenatge a l'amor, en majúscules), m'encantaria que fos a la platja. Sí, envoltada de torxes, amb una suau brisa de mar plena dels aromes de l'ahir i del demà, amb la persona que més m'estimo d'aquest món, amb tots els meus éssers estimats, amb una saborosa mescla de menjar vegetarià i graellada de peixos i verdures, buffet de pastes i formatges....
i que en el moment de dir el Sí Vull, sonés aquesta cançó d'UB40..
http://es.youtube.com/watch?v=9MxmthbKZYU
Vaja, això és el que m'agradaria.... somiar despert és preciós!
martes, 15 de julio de 2008
HI HA CRISI, PERÒ....
Tots coincidim que hi ha un ralentiment de l'economia al país. Hi ha crisi, diu l'empresariat. Tots tremolem davant dels efectes d'aquesta crisi.... i com que la situació és dolenta, em sorprèn:
1. Continuen havent-hi cues als restaurants bons. Sí, els que et claven 40 euros per àpat. I que consti que jo en sóc consumidora.... però si la ent els gasta, és perquè els té.
2. La gent fa cafès, orxates, til·les.... el que calgui. Acabo d'anar a fer un cafè i el bar, de preu mitjà, estava a tope.
3. No hi ha talles de roba de preu mitjà. S'han acabat. La gent gasta, tu!
4. Els preus dels vols segueixen sent cars. Senyal que hi ha demanda! Sinó, hi hauria més oferta.
5. Hi ha hotels a tope per l'agost.... i són hotels que es nodreixen sobretot de turistes catalans.
6. La gent va a concerts.... Les entrades no solen ser pas barates, no!
7.Perruqueries, centres de bellesa plens..... això sí que és prescindible, en teoria....
Segurament podria continuar.... sí ja sé que diuen que el pitjor està per arribar... i jo també ho temo, la veritat. Però perquè la gent no s'estreny ja el cinturó... en comptes de seguir-se endeutant?
No ho entenc...
1. Continuen havent-hi cues als restaurants bons. Sí, els que et claven 40 euros per àpat. I que consti que jo en sóc consumidora.... però si la ent els gasta, és perquè els té.
2. La gent fa cafès, orxates, til·les.... el que calgui. Acabo d'anar a fer un cafè i el bar, de preu mitjà, estava a tope.
3. No hi ha talles de roba de preu mitjà. S'han acabat. La gent gasta, tu!
4. Els preus dels vols segueixen sent cars. Senyal que hi ha demanda! Sinó, hi hauria més oferta.
5. Hi ha hotels a tope per l'agost.... i són hotels que es nodreixen sobretot de turistes catalans.
6. La gent va a concerts.... Les entrades no solen ser pas barates, no!
7.Perruqueries, centres de bellesa plens..... això sí que és prescindible, en teoria....
Segurament podria continuar.... sí ja sé que diuen que el pitjor està per arribar... i jo també ho temo, la veritat. Però perquè la gent no s'estreny ja el cinturó... en comptes de seguir-se endeutant?
No ho entenc...
lunes, 14 de julio de 2008
AJUPIR-SE SÍ, CAURE NO
Sempre he tingut molt clar que, a la vida, les coses són canviants.
El que un dia és blanc, l'endemà és negre i passat, d'una de les gammes de gris.
Per això penso, i sostenc, que mai es pot descartar res. Per molt contents, eufòrics i confiats que estiguem, o per molt tristos, deprimits o frustrats que ens trobem, hem d'estar preparats per als canvis de 180 graus.
De fet, aquesta ha estat una de les problemàtiques agudes d'aquells qui s'han enfonsat: no s'han sabut adaptar a un canvi radical.
Penso que mai hem de tirar la tovallola. Hem d'estar preparats sempre perquè el gran moment pot arribar. Hi ha vides en què sembla que mai hi podrà haver sorpreses, i en què tot està sota una pàtina de tranquil·litat i estabilitat avorrida. Però d'un moment a l'altre, l'acció pot arribar i hem d'estar a l'expectativa. saber interpretar el que el destí vol fer de nosaltres.
Per si de cas la gran ocasió es presenta, jo penso estar preparada. Ho tindré tot a punt, tot llest. El màster que començaré a l'octubre serà un dels trams del llarg camí que vaig començar fent Periodisme. Espero poder-lo aprofitar i utilitzar en el futur.
El meu missatge avui vol ser d'optimisme. Necessari per afrontar un futur incert, sempre incert, però que sempre cal guaitar amb la il·lusió de la mirada innocent del qui creu qe encara hi ha moltes coses bones que veurà arribar.
El que un dia és blanc, l'endemà és negre i passat, d'una de les gammes de gris.
Per això penso, i sostenc, que mai es pot descartar res. Per molt contents, eufòrics i confiats que estiguem, o per molt tristos, deprimits o frustrats que ens trobem, hem d'estar preparats per als canvis de 180 graus.
De fet, aquesta ha estat una de les problemàtiques agudes d'aquells qui s'han enfonsat: no s'han sabut adaptar a un canvi radical.
Penso que mai hem de tirar la tovallola. Hem d'estar preparats sempre perquè el gran moment pot arribar. Hi ha vides en què sembla que mai hi podrà haver sorpreses, i en què tot està sota una pàtina de tranquil·litat i estabilitat avorrida. Però d'un moment a l'altre, l'acció pot arribar i hem d'estar a l'expectativa. saber interpretar el que el destí vol fer de nosaltres.
Per si de cas la gran ocasió es presenta, jo penso estar preparada. Ho tindré tot a punt, tot llest. El màster que començaré a l'octubre serà un dels trams del llarg camí que vaig començar fent Periodisme. Espero poder-lo aprofitar i utilitzar en el futur.
El meu missatge avui vol ser d'optimisme. Necessari per afrontar un futur incert, sempre incert, però que sempre cal guaitar amb la il·lusió de la mirada innocent del qui creu qe encara hi ha moltes coses bones que veurà arribar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
