AJUPIR-SE SÍ, CAURE NO

Sempre he tingut molt clar que, a la vida, les coses són canviants.

El que un dia és blanc, l'endemà és negre i passat, d'una de les gammes de gris.
Per això penso, i sostenc, que mai es pot descartar res. Per molt contents, eufòrics i confiats que estiguem, o per molt tristos, deprimits o frustrats que ens trobem, hem d'estar preparats per als canvis de 180 graus.

De fet, aquesta ha estat una de les problemàtiques agudes d'aquells qui s'han enfonsat: no s'han sabut adaptar a un canvi radical.

Penso que mai hem de tirar la tovallola. Hem d'estar preparats sempre perquè el gran moment pot arribar. Hi ha vides en què sembla que mai hi podrà haver sorpreses, i en què tot està sota una pàtina de tranquil·litat i estabilitat avorrida. Però d'un moment a l'altre, l'acció pot arribar i hem d'estar a l'expectativa. saber interpretar el que el destí vol fer de nosaltres.

Per si de cas la gran ocasió es presenta, jo penso estar preparada. Ho tindré tot a punt, tot llest. El màster que començaré a l'octubre serà un dels trams del llarg camí que vaig començar fent Periodisme. Espero poder-lo aprofitar i utilitzar en el futur.

El meu missatge avui vol ser d'optimisme. Necessari per afrontar un futur incert, sempre incert, però que sempre cal guaitar amb la il·lusió de la mirada innocent del qui creu qe encara hi ha moltes coses bones que veurà arribar.