No sé per quin motiu, sempre m'he sentit seduïda immensament per aquestes flors fruiteres que s'alegren de veure el sol, i s'entristeixen quan es pon. Els girasols potser m'agraden perquè mostren com n'és de canviant la natura, i com, en el fons, uns vegetals poden tenir actituds i moviments. Acostumats com estem a pensar que només persones i animals podem expressar, aquestes flors posseeixen un llenguatge singular, que segurament només elles entenen. Veure camps extensos de girasols era una de les il·lusions de la meva infantesa, i ha perdurat fins avui. Les pipes són només l'excusa per admirar encara més aquesta flor, que a part de bonica, és productiva. Em venen ganes de plantar mooooltes llavors, i començar a fer fotografies i fotografies de l'evolució d'aquestes plantes. Bé, espero veure'n ben aviat per l'Empordà. Allà n'hi ha molts, de girasols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario