RES MÉS QUE UNA CANÇÓ

Caic, a poc a poc me'n vaig, la física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus
caic, al mateix temps desfaig, els nusos que regiren aquest fràgil equilibri, meu,
Res no dura gaire, em moc, no sóc d'enlloc, d'aquest país d'aire,
Mai tornaré a viure, mai amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany
Sense final jo caic, el món s'encén, s'estimba contra els vidres dels meus dies, caic,
M'enfonso dins l'aigua, la corrent em porta prop del meu país d'aire,
Ningú ens duu un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes, te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys,
Canto sense xarxa, salto i sempre caic,
Res no dura gaire, em moc, no sóc d'enlloc, del vell país d'aire,
L'impuls d'un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys...

Caic, Sopa de Cabra