Cala Banys

Per posar el colofó a la primera tongada de vacances (que val a dir que ha estat genial), ahir a la nit vam anar al bar Cala Banys, de Lloret. Entre ona i ona, amb una bona dosi de vent, l'aroma del mojito ben present, i els núvols amenaçadors, un pot assaborir la tranquil·litat i la suau brisa d'un indret mig perdut, que coneixen moltes però no masses persones...
Cala Banys et convida a pensar en vacances, i per això tenia molt clar que hi aniria el darrer dia de vacances de juliol, ja amb un bon to bronzejat a la pell i amb el relax mental ideal. És a Lloret, però no sembla Lloret, es diu Cala Banys, però ben pocs s'hi banyen (almenys quan jo hi he estat), tot i que de ganes, ahir, no me'n van faltar...
Cala Banys és una nbona mostra que de vegades els homes no podem destrossar tot el que trobem.... i que podem convertir espais poc coneguts en llocs de culte que es converteixen en imprescindibles.
Sé que els qui hi aneu compartireu aquesta idea.
Vagi de gust!