LA MADURESA

Reconeixo que anys enrere em considerava molt madura per l'edat que tenia. Pensava en el futur, en la importància de pensar en el dia de demà, de ser responsable dels meus actes i d'aprofitar al màxim el temps, per no arrepentir-me massa d'haver-lo desaprofitat.

Aquesta setmana, he experimentat en la meva pell un tipus de maduresa diferent. Sí, quan et comences a preocupar per la teva salut, i creus que cal invertir-hi. Preveure problemes que es poden agreujar amb el temps. I sí, ha arribat el dia en què he pagat una quantitat elevada, una suma important per un metge i no m'ha sabut greu. I m'hagués matat, o dolgut força, pagar la mateixa quantitat per un bolso. I amb fets com aquests constates que alguna cosa ha canviat dins teu, que potser has captat quines són les coses importants a la vida, que és el que mereix més atenció. Has variat l'ordre de prioritats. I que consti que m'encanta despilfarrar, però en el meu interior sento evidències de que la salut és l'important.

Ara estic tranquil·la i neguitosa a la vegada. Però sé qui sóc i el que vull. L'autèntica maduresa arriba, i jo la rebo amb esperança.