OPORTUNITATS PERDUDES

Una oportunitat perduda? L’aixecament del decret de sequera que impedia omplir piscines, regar els jardins i rentar el cotxe lliurement, amb aigua potable, em deixa l’amarga sensació que hem desaprofitat l’oportunitat de regular, d’una vegada, alguns usos. L’aigua és un bé comú, escàs, que ens ha fet patir en els darrers mesos, i també la classe política ha viscut amb inquietud la davallada de les reserves als embassaments. Molts bons propòsits, conferències dia sí dia també sobre la nova cultura de l’aigua, actes simbòlics per fomentar l’estalvi d’aigua, sancions exemplars... i ara resulta que tenim un bé de déu de maig -meteorològicament parlant, sense que aquesta frase tingui un sentit religiós- i tot això queda en no res. I la imatge de fa només mes i mig de l’embassament de Sau, on fins i tot es podien fer prospeccions arqueològiques, contrastarà aviat amb l’aigua a dojo omplint piscines, basses i jacuzzis d’oci i regant jardins, sense cap tipus de control. Espero que l’amenaça d’aquests darrers temps hagi deixat petjada en l’imaginari col·lectiu, i d’ara en endavant, pensem que depenem d’una cosa tan imprevisible com el temps per poder tenir aigua sense restriccions. De tota manera, com que fabricants i instal·ladors de piscines posaven el crit al cel davant d’unes restriccions que els afectaven el negoci, em puc alegrar si això contribueix a aturar la desacceleració econòmica. Vaques magres sí, però amb aigua... i podran fer el juny, el juliol i l’agost.