Els llunyans 80

Els anys 8o són els de la nostra infantesa.
Vam viure en un món que ja queda llunyà, que ja està passat. Aquella època de guates i sabates de xarol. De Panama Jack i de Converse. De sabates victoria de colors. De xiclet Bubaloo. De piruletes en forma de cor. Aquell temps en què ens il·lusionàvem per l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquella Europa en què políticament passaven moltes coses però que encara teníem ben lluny. No com ara, que tots els països som un. Llavors els països de l'Europa de més enllà d'Itàlia eren misteriosos, i viatjar-hi era perillós. No es podia anar al Berlín Oriental... hi havia comunisme. Aquella infantesa amb en Dragui explicant-nos la història de Catalunya, que havia estat llargament silenciada. Aquell xarop de maduixa per al coll. Aquelles bombolles i flotadors per no ofegar-nos a la piscina. Quan gastar-se 100 pessetes en llaminadures era tot un caprici. Quan feiem quaderns Santillana per vacances. Quan llegíem El Vaixell de Vapor: primer el blanc, després el blau, després el taronja. Quan estava de moda patinar pel carrer. Quan si eres una nena eres de la Barbie o la Chabel.
La música m'inspira perquè em venen moltíssims records a la memòria. És inevitable... records tendres i evocadors, que em fan dibuixar un somriure.

Aquesta cançó ja és força evocadora de per sí mateixa:
http://www.youtube.com/watch?v=S_wzi-kTVOI