PLORAR

Plorar és un dels millors moments que hi ha. Va de debò. És íntim, especial. És curiós com relaxa, com després de l'esglai, una calma tranquil·la i musical queda calcada al cor. No sabré mai perquè, però mai he explicat que ploro molt, quan estic a soles. Que de motiusn'hi ha molts, però que gairebé mai és de dolor, almenys físic. Per si de cas algú pensa que aquesta pot ser la causa.

Aquesta vida va i ve entre plor.s Ens sanglotem i ens lamentem quan aprenem a caminar, i molt! però sobretot, en aquesta vida, plorem d'amor. Aquesta és la joia més immensa que he experimentat. Plorar per algú que se'n va, del teu costat o del món, i per algú que arriba per robar-te el cor. Per algú que et traeix, per algú que t'ajuda quan no t'ho esperaves.

Per tot això... només plora qui pot, perquè només plora qui sent.