Gelats de gustos

Estic vivint un moment de la vida en què torno a les essències. Vaig passar una època que tastava els gelats dels gustos més estranys i psicodèlics que trobava al mostrador.... defugia els classicismes i la simplicitat. M'agradaven les combinacions sofisticades i originals, com en una rebel·lió contra allò culinàriament establert. Pistatxo i taronja, xocolata blanca i vinagre o fruites del bosc amb llet merengada. Gelat de formatge amb mango.
Per això, visc amb curiositat i tranquil·litat aquesta dolça etapa en què assaboreixo un gelat de nata i maduixa com si fos la primer vegada. Aquell gelat de vainilla tantes vegades menyspreuat que ara combino amb cafè en pols i aconsegueix despertar els meus sentits. Aquella nata combinada amb la xocolata que tantes vegades defugia per insípid.
Em sento com si tornés a escoltar una cinta de Mecano deu anys després. Con si rescatés un vestit del fons de l'armari i me'l tornés a posar cada setmana.

Què bonic és, de tant en tant, redescobrir allò que fa tant de temps crèiem haver deixat enrere. Ens fa adonar que el plaer i el gust, tan relacionats, també estan en les coses més senzilles.