Després del dia de Sant Jordi, ens queda aquell endemà d'olor de llibres sortits de l'impremta, amb aquella rosa de fragància duradora, que encén el nostre olfacte i activa la nostra ànima...
Aquest Sant Jordi ha estat inolvidable, com cada un d'ells des de que vaig néixer. Jo faig anys aquest dia, i evidentment, sempre m'hi ha vinculat alguna cosa especial, a les històries de dracs i princeses, i de llibres i roses. Però una de les coses que més admiro del 23 d'abril és que és una de les festes més belles, i tradicionals, i també s'ha sabut adequar als nous temps. Una festa en què allò material no resulta ser el més important... és més important encertar el llibre de la persona estimada que comprar molts exemplars, encara que la temàtica sigui interessant... és més important compartir la vesprada amb l'amor, i sopar, amb la tranquil·litat de saber-se estimat.... que no pas rebre rams de mil roses i centenars de pètals de flor...
Realment, diu molt d'una nació, des del punt de vista de la civilització, que els protagonistes de la seva major festa siguin les roses i els llibres... dos eines d'estímul personal, de cultura i de bellesa. Altres nacions celebren les seves festes amb desfilades militars...
però la nostra és una festa popular de debò.
no creieu que és la que més ens arriba al cor de tot el calendari?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
tens tota la raó, a veure si aquest article estimula a algun catalanet desencisat.
Espero que molta gent llegeixi aquest bloc i tinguis molt èxit!
com veus, ja m'he passat pel teu blog...i he de dir que és un plaer llegir el què escrius, perquè amb cada paraula t'hi deixes un tros de tu, perquè escrius amb el cor.. i això es nota :)
un petonet guapa!
Ivette
gràcies reina! a veure quan estrenes bloc en alguna de les moltes llengües que domines! petonets!
Publicar un comentario