Les traïcions ningú no les espera ni les desitja. Ni tan sols es té present que es poden patir sobtadament. I potser precisament és aquesta càrrega de sorpresa inesperada i maliciosa el que les fa tan doloroses, tan dures de soportar. Al llarg de la humanitat moltes persones les han patides i les han superades, però molt pocs han estat capaços d'oblidar-les.
Una vegada, fa uns anys, una amiga meva em va dir: "jo no t'he traïcionat. Simplement tu esperaves una cosa de mi que jo mai t'havia promès". I segurament era veritat. Moltes vegades, ens imaginem que algú actuarà d'una manera concreta, i si a l'hora de la veritat el seu comportament dista un xic del que ens havíem imaginat, ens sentim enganyats.
El problema és que de traïcions n'hi ha de petites i de grans. Una de petita pot ser quedar per anar al cinema i presentar-se tard a la cita i quedar-se sense poder veure la pel·lícula. Aquesta és fàcilment superable. Una gran traïció, segons es miri, és tenir visions molt diferents de com encara la vida. I aquí és on em dirigeixo jo, indefugiblement, en aquest article.
Parelles que s'enamoren i s'estimen abans d'haver parlat de les premisses centrals que dicten les seves vides són les més susceptibles de patir aquests problemes. S'estimen fins que un dia s'adonen que un es vol casar als 40 i l'altre als 30, que una vol tres fills i l'altre es vol fer la vasectomia, que un vol continuar sortint de festa els dissabtes i que l'altre vol fer bricolatge el diumenge al matí. I així un nombrós eccètera que, amanit amb la sensació de rutina creixent que pateix qualsevol parella avui dia, acaba provocant una ruptura gairebé obligada.
Per aquest motiu, ara que ja som grandets, jo ja n'he fet 27, considero que és el moment de començar a parlar sobre els valors abans d'intentar res amb ningú. Compartir uns mateixos valors és a la llarga, la millor assegurança de qualsevol relació. Més que l'atracció intel·lectual, física, sexual o com li vulgueu dir. Parlant, parlant i parlant, crec que l'èxit pot estar assegurat.
lunes, 28 de abril de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Hola Gemma!
sóc en Joan Salicrú de Mataró, m'has deixat un comment al meu bloc!
Ostres, ahir vaig passar per l'Autònoma i vaig lamentar un cop més que poc i que malament que vaig viure el període de la uni, lo "molt" que en vaig passar...
Escriu-me a joansalicru@hotmail.com q ens posarem al dia!
merci
joan
Nena!
què tal et va tot!
sóc l'anna gonzález... com va la vida!?
internet ens deixa a tots ben a prop encara que estiguem lluny... estic vivint a madrid...
algun dia texplicaré!
De mentres aniré visitant-te... molts ànims en la teva nova aventura bloggerm'agrada veure que continues sent una artista de la paraula
petons
Publicar un comentario